CERTIFICAT DIGITAL DE L'EMPRESA

És un document digital mitjançant el qual un tercer confiable garanteix la vinculació entre la identitat d'un subjecte o entitat i la seva clau pública. 

PROGRAMARIS DE SEGURETAT

·Antivirus: S'utilitza per perevenir, detectar i elminar virus informatics maliciosos. La majoria d'aquest programes també estan capacitats per detectar altre amenaces. 

Exemples -> Avast, Norton Antivirus, Panda Antivirus

·Antiespies: és una eina més per la lliuta defensa de la nostra propia privacitat contra tot tipus de seyware. Com per exemple, el Spybot

·Tallafocs: Programari utilitzar en una xarxa d'equips informatics per controlar les comunicacions, permetent-es o prohibint-les segons les politiques de xarxa que hagi definit l'organitzacií responsable de la xarxa, com per exemple el MAC

INDICIS D'ANOMALIES A L'ORDINADOR

Els programes dirigeixen els accessos als discos en temps inusuals o amb una freqüència major.

El nom dels sectors danyats de disc, augmenten constantment.

Els programes accedeixen a múltiples unitats de discs quan abans no ho feien.

Els arxius són substituïts per objectes d'origen desconegut o per dades falsejades.

TIPUS DE PROGRAMARI MALINTENCIONAT

· Spyware: són aplicacions que recopilen informació sobre una persona o una organització sense que aquesta ho sàpiga. És un programa espia que pot arribar a recol·lectar molt de tipus diferent d'informació d'un usuari. 

Trobem com exemple, el programari Keyloggers. 

· Adware: Representa qualsevol programari que mostra o descarrega publicitat desprès d'instal·lar o mentre s'executa un programa. 

En aquest cas trobem, aquest tipus d'adware, Messenger plus, Kazaa GoHit, Gatar

· Cavall de troia: És un tipus de Troiano, són capaços de mostrar pantalles amb paraules. Ajuden atacant a entrar al sistema infectat, fent-se passar com contingut genuí. A vegades descarreguen altres tipus de virus per agravar la condició de l'equip. 

· Cuc: És un virus informatic que té la propietat de duplicar-se a si mateix. Els cucs utilitzen les parts automatiques d'un sistema operatiu que generalment són invisibles a l'usuari. 

PLUG-IN

És una aplicació informàtica que intercciona amb una altre aplicació per portar-li una funció o utilitat addcionals, generalment molt especifica. 

Com per exemple, servir com a controlador en una aplicació, per així funcionar un dispositiu en un altre programa

LLICÈNCIES DE PROGRAMARI

Són un seguit de termes que dicten la forma de destribució, modificació (en el cas que estigui autoritzada) i utilització del programari. 

Com exemples podem trobar, GPL, LGPL, Llicència CDDL, Llicència BSD, Llicència Pública General de Netlack

TIPUS D'APLICACIONS OFIMÀTIQUES

Microsoft Office: És el programari propietat de Microsoft, amb llicències comercials i educatives. Microssoft Office s'utilitza en ordinadors amb sistema operatiu windows: Microssoft Office és una de les suites ofimàtiques més conegudes i utilitzades, sobretot en entorns empresarials. 

En aquesta suite ofimàtica inclou:
Microsoft Office Power Point
Microsoft Office Word
Microsoft Office Excel
Microsoft Office Access
Microsoft Office Outook

OppenOffice.org: és el programari lliure, amb codi font alliberat per poder fer millores, traduccions i diferents destribucions enfocades a diversos usos i comunitats. 
En aquesta suite ofimatica inclou les següents aplicacions: 
- Writer, Calc, Impress, Draw, Base, Math

PAQUET OFIMATIC

És un conjunt d'aplicacions d'oficina que es poden utilitzar de manera conjunta per a dur a terme diferents tasques, com per exemple Gnome Office

REGLES BÀSIQUES DE SEGURETAT INFORMÀTICA

Aquestes són 7 de les regles bàsiques;

·Mantingui el seu programari al dia

· Verifica la configuració de seguretat

· Utilitzeu programari antivirus

· Utilitzeu un firewall

· Creu contrasenyes més segures

· Feu manteniments de seguretat rutinaris

· Minimitzi els riscos de connexió a Internet

SISTEMES OPERATIUS LLIURES I OPERATIUS

Lliures: Un sistema operatiu és lliure si compleix quatre llibertats fonamentals; 

·L'usuari de programari lliure disposa de la llibertat d'executar el programa, per a realitzar qualsevol que desitgi sense retriccions.

·L'usuari de programari lliure disposa de la llibertad d'estudiar el funcionament del programa i adaptar-lo a les seves necessitats.

· L'usuari de programari lliure disposa de la llibertad de destribuït còpies del programa, tal com li va ser destribuït o bé modificat. 

·L'usuari del programari lliure disposa de la llibertad de millorar el programa i destribuir de les modificacions. 


Operatiu: Grup de programes que fan de supersecretari, és un intermediari entre nosaltres i la màquina, i s'encarrega d'organitzar el munt de tasques que fa l'ordinador

PROGRAMARI LLIURE I PROGRAMARI PRIVATIU

Programari lliure: és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense retriccions, i que pot ser copiat i rediistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap retricció, o bé amb unes retriccions minimes per garantir que els futurs destinataris també tindràn aquests drets.

Com per exemple, l'Oppen Office

Programari Privatiu: És qualsevol programari amb retriccions en l'ús o modificació privada, o amb retriccions en la còpia i publicació de versions modificiades. Normalment el seu codi de font no és disponible, o bé, sota retriccions. 

Podriem possar d'exemple, el Microsoft

ORDINADORS CLIENTS I ORDINADORS SERVIDORS

· Ordinadors servidors: Els servidros són ordinadors que contenen i gestionen informació i s'utilitzarà en altres ordinadors ("clients") connectats a ells a travès d'una xarxa interna o a travès d'Internet, no són massa diferents d'un ordinador de sobretaula, i tipicament més potents quan a memòria, disc i processar, però com a ningñu ha de seure davant d'ells no solen tenir pantalles, teclats o ratolins. Aquest ordinadors es poden presentar en grups connectors entre sí per oferir major potencia i capacitats i es munten de vegades en armaris especials anomentats rocks. 

· Ordinadors clients: Qualsevol ordinador capaç de comunicar-se a travès d'Internet i que faci un seguit de requisits molts senzills por ser client en una comunicació client-servidor per descarregar un document web

TIPUS DE XARXES

Xarxes d'àrea local (LAN): Conjunt d'ordinadors i dispositius de maquinari units entre ells amb l'objectiu de compartir recursos en una zona geografica limitada, com per exempre, una empresa. 

Xarxes d'àrea metropolitana (MAN): Realitza la interconnexió de xarxes del tipus LAN i tipus informatics d'usuaris dins d'una mateixa població o ciutat per exemple.

Xarxes d'àrea estesa (WAN): Fa possible la connexió d'equips informatics nacionalment i internacionalment. Internet és un exemple d'aquest tipus de xarxes.

ADREÇES IP

Una sèrie de nombres que indica a l'ordinador on trobarà la informació que esteu cercant. És com un número de telefón un de molt llarg i complex, com són tan dificils de recordar, es van els URL.

Per exemple una adreça IP seria www.google.com, però en comptes d'escriure una adreça IP, només cal escriure URL

ROUTER

El router és el dispositiu que permet interconnectar xarxes que operen amb una capa de xarxa diferent. Com funciona a nivell dels protocols de comunicació en els nivells superiors, a banda i banda de l'encaminador, han de ser iguals. 

TIPUS DE XARXES

xarxes cablejades: xarxa informatica caracterizada pel seu caràcter "local" o de curta distancia, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilometre usant repetidors.

xarxes sense fil: es comuniquen per un med de transmissió no guiat mitjançant unes electromagnetiques

PROTOCOL TCP/IP

Protocol TCP: És el protocol que permet dos amfritions establir una connexió i intercanviar dades. Garanteix el lliurament de dades, és a dir, que les da des no es perdin durant la transmissió, també garanteix que els paquets siguin lliurats en el mateix ordre en el qual van ser enviats. 

Protocol IP: Utilitza adreçes que són sèries de quatre nombres acetetos (byte) amb nu format de punt decimal. 

XARXA INFORMATICA

La xarxa informàtica és un conjunt d'ordinadors interconnectats entre ells que permet que aquest comperteixen recursos i informació.
Hi ha diferents tipus de xarxes; en arbre, en estrella, en bus i en anell

SISTEMA INFORMÀTIC

Un sistema informàtic és el conjunt d'elements que ens cal tenir per utilitzar aplicacions informàtiques. 

Dins del sistema informàtic, trobem el maquinari. El maquina és la part física d'un sistema informàtic, està format pels següents elements principals:

    · Unitat central de processament (CPU): el "cervell" de l'ordinador

    · Memòria: suport d'emmagatzematge d'informació

    · Perifèrics: dispositius externs per al tractament de la informació.

Els perifèrics són el conjunt de dispositius que permeten la comunicacions d'un sistema informàtic amb l'exterior. Es classifiquen segon el sentit del flux de les dades que gestionen. Per parts, poden ser:

    · Perifèrics d'entrada: elements que permeten la comunicació amb el sistema informàtic i la introducció d'informació.

   · Perifèrics de sortida: elements que permeten la comunicació amb el sistema informàtic i la introducció i recollida d'informació

  · Perifèrics d'entrada / sortida: són elements que permeten la comunicació amb el sistema informàtic i la introducció i recollida d'informació. 

Dins del sistema informàtic també hi trobem el programari, que és el conjunt de programes que treballen sobre el maquinari d'un sistema informàtic i permeten realitzar el tractament de la informació.

El programari es pot classificar en tres grans parts:

· Programari sistema: és l'encarregat que dur a terme les operacions básiques de control de l'ordinador i del conjunt dels seus perifèrics

·Programari de diagnostic: és el conjunt de programes que permeten configuarar i comprovar el funcionament correcte de tots els elements del maquinari d'un sistema informàtic

· Sistema d'aplicació: és el conjunt de programes que permeten la gestió de documents, el tractament de dades, el retoc d'imatges, .. etc

ELEMENTS:

Hi ha dos grups de elements, interns i externs;

· Interns: 
   - Targeta mare: és qui integra a tots els demés components
   - Microprocesador: és un circuit integrat que conté tots els elements necessaris per conformar una "unitat central de processament", també és conegut com CPU
   - Memoria RAM: és el dispositiu on s'emmagatzemen temporalment tant com les dades els programes que la CPU està processant o va a processar en un determinat moment.
  -Memoria ROM: És on es troba tota la informació que el sistema necessita per poder funcionar correctament ja que els fabricants guarden allá les intruccions arrencament i el funcionament coordinat de la computadora
 - Targeta de video: és el moment encarregat de generar la senyal de video que s'envia a la pantalla de video mitjançant un video
 - Disc dur: dispositiu s'emmatgatzematge de dades de volàñtil que empra un sistema de grabació magnètica per emmagatzemar dades digitals
 -Busos: poden conectar lógicament més d'un periferic sobre el mateix conjunt de cables

·Externs: 
   - La cpu unitat central de processos: és el cervell de l'ordinador. A vegades és referit simplement com el processador o processador central
   - Monitor: dispositiu de salida que, mitjançant un interfaç, mostra els resultants del processament d'un ordinador
   - teclat: consisteix en un sistema de tecles, com les d'una màquina per escriure
   - ratolí: dispositiu senyalador o d'entrada, rep aquesta denominació per la seva apariencia
   - Impresora: Permet produir una copia permanent de textos o grafics de documents.
  - Altaveus: s'utilitzen per escultar el sans emesos per l'ordinador

CONCLUSIÓ

Aquí arriba la fi del meu pas per blogger, així que un cop enllestit el blog m'agradaria compartir amb vosaltres la meva opinió personal sobre el meu treball realitzat. 

Aquest blogg, ha estat realitzat per un treball d'escola així que no m'ha semblat gaire entusiasmat, ja que hi havien alguns passos a seguir i alguns d'ells no m'han resultat gaire sencills ja que abans de començar aquest projecte no havia fet servir mai blogger ni cap estrí relacionat. 
Finalment, no tot és negatiu ja que gràcies aquest procès llarg fent el meu blog he pogut aprendre coses que mai havia fet servir, ni havia sentit a parlar,  i a partir d'ara aquestes eines de treball se'm faren útils per algunes situacions que em pugui trobar de cara al futur. 

EXERCICI COMPLET DE LIQUIDACIÓ D'IVA TRIMETRAL

A continució us mostraré un exercici complet de liquidació d'IVA trimestral adjuntaré la fotografia del meu company de l'exercici amb la seva explicacio per a que aixi us sigui més fàcil veure com es realitza. 

- Compra de material d'oficina (300€) al 21% d' IVA.

- Ven mercaderies per un import de (970€)  al 10% d' IVA. 

- Ven una serra mecànica per un import de (230€) al 21% d' IVA.

- Ven un dels veichles de l'empresa per un import de (1600€) al 21% d' IVA.

SOLUCIÓ DE L'EXERCICI

- (300x21/100) = 63€ (IVA suportat). 

- (230x21/100) = 48,3€ ( IVA repercutit).

- (1600x21/100) = 336€ (IVA repercutit).

- (970x10/100) = 97€ (IVA repercutit). 

Una vengada fetes les operacions, es separa l'IVA suportat de l'IVA repercutit. 

En el cas del repercutit, es separa en els tres tipus d'IVA, 4%, 10% i 21%.  I en el cas del suportat es suma la base imposable de tots dos, s'ajunta i desprès conjuntament es posa l'IVA dels dos cojuntament. 

DIFERÈNCIES ENTRE OPERACIONS NO SUBJECTES I EXEMPTES D'IVA

Encara que aquestes dues operacions siguin similars, tenen dos clares diferències que fan que no siguins completament iguals,

Una operació no subjecta és aquella que no s'aplica la Llei de l'IVA ni el reglament del mateix impost i en el cas de l'operació exempta encara que si que estigui subjecta a la llei el seu tipus d'impositiu aplicable és 0. 

OPERACIONS NO SUBJECES A IVA

Les operacions no subjectes a l’IVA són aquelles que queden excloses de l’aplicació de l’impost. 

Hi podrem trobar operacions no subjectes en els diferents casos: 

·IBI (Impost sobre Bens Immobles).
·Els lliuraments de béns i prestacions de servei realitzats directament per entitats públiques mitjançant contraprestació de naturalesa tributària.

Aquí (feu click) us deixo un enllaç on podeu trobar més informació sobre les operacions no subjectes o relacionades al tema. 

OPERACIONS EXEMPTES D'IVA

Les operacions exemptes d’IVA són aquelles que, tot i estar subjectes a l’aplicació de l’impost, no se’ls aplica cap IVA, són semblades a les de no subjecció, ja que aquestes tampoc se'ls aplica l'IVA però no són exactament iguals. Aquestes operacions són l'empresari no pot carregar l'IVA a les seves factures ja que no compleixen els requisits suficients per portar-hi, però si que els suporten en les seves compres. 

Podem trobar-nos operacions exemptes en els següents casos:


 · Serveis de docència, prestats per entitats de Dret Públic o privades autoritzades per 
l'Estat, les CCAA o altres ens públics per a l'exercici d'aquestes activitats: 

  Educació de la infància i la joventut, fins al nivell universitari i de postgrau. 
  Ensenyament d'idiomes. 
  Formació i reciclatge professional. 

 · Classes particulars, prestades per persones físiques, sobre matèries incloses en els 
plans d'estudi de qualsevol nivell educatiu. 

 · Serveis esportius prestats per entitats de Dret Públic, federacions o entitats privades de 
caràcter social (no estan exempts els espectacles esportius). 

 · Serveis culturals prestats per entitats de Dret Públic o privades de caràcter social:  
 Els propis de biblioteques i arxius.
 Visites a museus, llocs històrics o parcs naturals. 
 Cursos, seminaris i congressos. 

· Serveis professionals (persones físiques) prestats per artistes plàstics, escriptors, 
compositors, traductors... Només estaran exemptes les traduccions d'obres originals de 
caràcter literari, artístic o científic; per tant, no estaran exemptes, per exemple, les 
traduccions d'instruccions tècniques, informes, cartes comercials, contractes jurídics, 
etc. 

· Segurs i serveis públics postals 

LA NÒMINA (V)

Per poder ensenyar-vos com poder calcular una nòmina us adjunto una fotografia d'un company d'una nòmina, i a continució us explicaré pas per pas com ha aconseguit cada càlcul i amb quines operacions per obtenir el resultat. 

Principalment comencem per la meritacions, ja que és imprescindible per desprès obtindre els diferents resultats de la resta de la nòmina. 

·Calculem les percepcions salarials;  salari base + antiguitat + perillositat (En aquest cas, 1500+20+15=1535)

·Calculem les percepcions no salarials Plus de transport. En la nostre nòmina, obtenim 10€

·Calculem el total meritat. En la nostre nòmina un cop calculat totes les percepcions salarials obtenim un resultat de 1545 euros..

-Determinació de les bases de cotització a la seguretat social i conceptes de recaptació conjunta i de la base subjecta a retenció de l' IRPF.

1. Base de cotització per contingències comunes.

1.2 Remuneració mensual (1535) nomès sumem les percepcions salarials.

1.3 Prorrata per pagues extraordinàries 2x(1500+20)/12 = 253,33€. Aquesta operació es frut de les dues pagues extres que el treballador te dret a cobrar durant ' any.

Total de la base de cotització per contingències comunes (1535+253,33) =1788,33€

2. Base de cotització per contingències professionals (AT i MP) i conceptes recaptació conjunta (atur, formació professional, fons de garantia salarial). 

En aquest cas no hem de realitzar ninguna operació, degut a que no hi ha hores extres realitzades per part del treballador, llavors el resultat es mantè igual. (És a dir, es quedarà 1788,33€).

3.Base de cotització addicional per les hores extres. (No hi ha hores extres).

4.Base subjecta a retenció de l' IRPF.

La base subjecta a retenció sempre serà el mateix que el resultat del total meritat (1545€).

-Deduccions

Primer pas: 

Aportació del/de la treballador/a a les cotitzacions a la seguretat social i conceptes de recaptació conjunta.

-Contingències comunes un 4,7% (4,7x1788,33/100) =84,05€

-Atur 1,55% (1,55x1788,33/100) =27,72€

-Formacio professional 0,10% (0,10x1788,33/100) =1,79€

Segon pas:

Total d'Aportacions (84,05+27,72+1,79) = 113,56€

Tercer pas:

IRPF (3%) 1545x3/100) =46,35€

 Calculem el total a deduir, que l'obtenim sumen el total d'aportacions i  l' IRPF

 (113,56+46,35) = 159,91€

Per acabar la nòmina calculem el liquíd total a percebre, que l'obtindrem restan al total meritat el total a deduir (1545-159,91) = 1385,09€

LA NÒMINA (IV)

Les deduccions, o descomptes imprescindibles que l'empresa ha de d'aplicar al treballador a la nòmina, tot restant-les del total meritat, són les trobeu a continuació:

-La quota de cotització a la Seguretat Social.
-La quota de retenció de l'Impost sobre la Renda de les persones Físiques.
·La quota de cotització a la Seguretat Social: per el càlcul d'aquesta quota cal multiplicar els tipus o percentatges de cotització a la Seguretat Social del treballador per les seves respectives bases.

-TIPUS DE COTITZACIÓ

·Contingències Comunes, s'han de multiplicar per 4,7% per poder obtenir el resultat.
·Atur es multiplica per 1,55% i així obtindre el percentatge buscat.
·Formació Professional, en aquest cas s'ha de multiplicar per el 0,10%.
·Hores Extraordinàries es multipliquen pel 4,7% (no estructurals o normals) i les de força major al 2%.

LA NÒMINA ( III )

·BCCC (Base Cotització de Contingències Comunes)

En aquest apartat, Base de Cotització de contingències comunes hi trobem: 

·Les percepcions salarials (excloses les pagues extres).
·La quantitat de les percepcions extrasalarials no exempta de cotització que pot superar els límits establerts per la Seguretat Social  (import computable).

La suma d'aquests dos principals conceptes s'anomena remuneració mensual.

·BCCP (base cotització contingències professionals): 
Per poder calcular la base de cotització de contingències professionals ho hem de fer de la mateixa manera que la base de contingències comunes però afegint l'import de les hores extraordinàries. 

·BCHE (base de cotització adicional per hores extres):
En aquest cas la base de cotització adicional per hores extres esta constituida per la quantitat total de les hores extres realitzades en el mes de la liquidació. 

RETENCIÓ DE  l'IRPF:
·La retenció de l'IRPF, es basa en la segona gran deducció que s'ha de realitzar a l'empresa als treballadors en la nòmina. Per determinar-ne la quota caldrà aplicar un tipus sobre una base.
· Base: Principalment per calcular la base que està subjecta a retenció de l'IRPF, se sumen totes les contraprestacions, directament o indirectament, del treball personal, i en particular:
-Salari base.
-Complements salarials.
-Complements extrasalarials.

FACTURES AMB RECÀRREC D'EQUIVALÈNCIA

Per últim, també hi trobem tipus de factura amb recàrrec d'equivalència.

A continució us adjunto una fotografia d'una facturació de l'empresa HORTA, SA on han aplicat un recàrrec d'equivalència del 4% a la seva compra de mercaderia. 

FACTURES AMB DIFERENTS TIPUS D'IVA

En aquest exercici, hi trobem un exemple de facturació on s'apliquen diferents tipus d'IVA a la compra de l'empresa COMPTABLES S.L.

En aquest cas fa servir dos tipus d'IVA, el del 10% (reduït) i del 21% (general)  

Exercici d'un company de classe,
facturació amb diferents tipus d'IVA

FACTURES AMB DIFERENTS TIPUS DE DESCOMPTE

En aquesta fotogrofia podem observar un altre exemple d'exercici, però en aquest cas hi trobem una factura amb més d'un descompte.

En aquesta factura s'ha li apliquen dos descomptes, un per pagament immediat i l'altre per vòlum (ràpel). 

UNA FACTURA AMB UN DESCOMPTE

En aquesta imatge hi podem visualitzar el exemple d'un exercici de facturació amb un descompte. 

En aquest cas l'empresa fa un recàrrec d'ordinadors, la qual compra puja a més de 1.000€ i per aquest motiu l'empresa venedora li concedeix un descompte del 4%

FACTURACIÓ

EXEMPLE D'UN EXERCICI DE FACTURACIÓ;

Exercici de facturació

24 unitats de pantalons texans model 234/tx de color blau a 33,05 la unitat. -15 unitats de caçadores texanes model 45/tx de color negre a 41,12 euros la unitat. Resol la seguent factura.